Sr. Uribe,

Caracas, 7 de març de 2008

Sr. Uribe,

em dirigeixo a vostè des del país veí, Veneçuela. No, no comentaré res sobre el tancament de l'embaixada colombiana a Caracas ni de la retirada de diplomàtics veneçolans del seu país. No, tampoc faré esment de les marxes contra la guerra que avui han omplert algunes places de la ciutat. Ni intentaré fer-li saber els gravíssims efectes que una guerra entre països tindria avui aquí.

No, ni valoraré la seva tasca en el greu conflicte colombià. No es preocupi, que no parlaré sobre els guerrillers de les FARC de les zones frontereres, ni de la política veneçolana en aquesta qüestió. No vull que es pensi que pretenc fer entendre que les FARC no són un grup terrorista. I tampoc vull trencar relacions diplomàtiques amb vostè.

Tan sols volia preguntar-li, Sr. Uribe, amb serenitat i tot el meu respecte, si vostè creu de veritat que es venç el terror amb més terror. Si es fa justícia amb els segrestats, familiars, persones ja alliberades i amb el país sencer d'aquesta manera.

Si ells es tiren pel balcó, també ho farà vostè?

Rebi una cordial salutació,

..........................................................................................................................................................................

...9 de març a Veneçuela...

Dimarts a la tarda, el Joan*, treballador del Centre Català de Caracas, s'asseu a la taula de la biblioteca i treu d'un sobre tota la paperassa electoral. Tot i haver viscut tota la seva vida aquí, té nacionalitat espanyola i pot exercir des de Veneçuela el seu dret a vot.

Fulleja les opcions i procedeix a fer la primera eliminatòria, que farà tot escuàlid a Veneçuela: paperetes que diguin la paraula "comunista". Per si de cas, em pregunta si hi ha algun partit que recolzi o simpatitzi amb el president Chàvez, perquè si fos el cas també l'eliminaria de la competència.

Poca estona després i acabada la classificació amb paràmetres desconeguts, reflexiona i decideix que votarà el PP o el PSOE, al cap i a la fi són els únics que coneix. Qui diu coneix, diu allò de "em sonen", perquè no triga a arribar la gran pregunta: el PP és el del Zapatero?? La seva pregunta força una breu explicació de l'actualitat política espanyola. Tot plegat per acabar qüestionant: "Quin farà millor per Catalunya??".


Bé, aquesta anècdota la llenço per preguntar-se i reflexionar sobre el sentit i la legitimitat del vot a l'exterior...

Mentres, desitjar-vos una feliç jornada electoral i... que guanyi qui hagi fet millor campanya, clar!

*Joan és el nom fictici que he inventat per deixar en l'anonimat aquest votant del PSOE.