"Yanki tu!"

Si sóc yanki jo, ets yanki tu.

Capficada encara en perquè em diuen yanki a mi si yanki per excel·lència és algú procedent dels estimats i odiats Estats Units, us explico perquè em vaig quedar amb les ganes d'oferir la raonada resposta de: yanki tu!!

En un país on el béisbol és l'esport nacional i mitja vida transcorre en centres comercials -qui té compra i qui no té passeja- al més pur estil nord-americà (fins i tot s'explica amb orgull que Caracas té el centre comercial més gran de tota llatinoamèrica), qui té els sants pebrots de dir-me a mi yanki, que em surten alèrgies només veure aquells aparcaments de quatre pisos???

En un país on la marca Nivea no es diu nivea sinó "nívia", on les galetes Oreo no es són oreo sinó ório, on s'assenteix amb repetits "ok", on un pastís de llimona és un "pai de limón" (pie) i on es formulen els temps verbals a l'americaníssima ("estamos hablando", "voy llegando"), perquè coi em diuen a mi yanki?

Perquè vesteixo diferent de la majoria i perquè "en lugar de decir estacionamiento decís parking", respondria més d'un....