Hom sap que cada dona és reina de casa seva. Però ser reina d'un espai més ampli que el d'una casa i d'un grup de gent més ampli que el familiar no és una sensació que hagin experimentat gaires persones. Doncs bé, des de dissabte a la nit puc confirmar que jo, si.
En una decisió no sé de qui ni perquè, i en un moment d'auge de la festa de carnaval al Centre Català, vaig ser escollida ni més ni menys que Reina del Carnaval 2008. En un entorn on la paraula "rei" i derivats no fa gaire nosa, aquesta designació respon a la necessitat imperiosa dels veneçolans de designar sempre la reina -que no el rei- de qualsevol celebració o festa.
Quan ja havien estat premiades diverses comparses, les parelles i les disfresses individuals masculina i femenina, li va arribar el torn a la gitana. Si, aquesta era la meva disfressa! (que, per cert, em va costar algun comentari simpàtic tipus "ah, però vas disfressada???"jeje). Vaig arreplegar una camisa de flors, una faldilla, un parell de mocadors i moltes joies i ja ho tenia llest! No sé si el premi va ser per la disfressa, perquè va agradar la meva patosa manera de desfilar mentre mostrava el vestit al públic o senzillament per llàstima, però ben contenta que vaig pujar a l'escenari la meva corona de plata-plàstic amb llumetes vermelles intermitents!!
No vaig soltar llàgrimes ni agraïr als assistents i al jurat el premi com a les pel·lícules americanes. No vaig acabar enamorant-me del que va ser escollit Rei del Carnaval 2008 (un senyor gran amb una perruca...). Tan sols em vaig dedicar a continuar gaudint de la festa i a rebre amb satisfacció tothom que es dirigia cap a mi a felicitar-me pel meu nomenament. I és que per aquell dia ja no era l'Anna, sinó la Reina del Carnaval.
Això és adaptació al medi. El demés, tonteries.
En una decisió no sé de qui ni perquè, i en un moment d'auge de la festa de carnaval al Centre Català, vaig ser escollida ni més ni menys que Reina del Carnaval 2008. En un entorn on la paraula "rei" i derivats no fa gaire nosa, aquesta designació respon a la necessitat imperiosa dels veneçolans de designar sempre la reina -que no el rei- de qualsevol celebració o festa.
Quan ja havien estat premiades diverses comparses, les parelles i les disfresses individuals masculina i femenina, li va arribar el torn a la gitana. Si, aquesta era la meva disfressa! (que, per cert, em va costar algun comentari simpàtic tipus "ah, però vas disfressada???"jeje). Vaig arreplegar una camisa de flors, una faldilla, un parell de mocadors i moltes joies i ja ho tenia llest! No sé si el premi va ser per la disfressa, perquè va agradar la meva patosa manera de desfilar mentre mostrava el vestit al públic o senzillament per llàstima, però ben contenta que vaig pujar a l'escenari la meva corona de plata-plàstic amb llumetes vermelles intermitents!!
No vaig soltar llàgrimes ni agraïr als assistents i al jurat el premi com a les pel·lícules americanes. No vaig acabar enamorant-me del que va ser escollit Rei del Carnaval 2008 (un senyor gran amb una perruca...). Tan sols em vaig dedicar a continuar gaudint de la festa i a rebre amb satisfacció tothom que es dirigia cap a mi a felicitar-me pel meu nomenament. I és que per aquell dia ja no era l'Anna, sinó la Reina del Carnaval.
Això és adaptació al medi. El demés, tonteries.
0 comentaris:
Publica un comentari