diumenge 1 de juny de 2008

Tren de tornada

diumenge 1 de juny de 2008



Començo a sentir nostàlgia i pena quan sóc conscient que vaig visitant per darrera vegada tants raconets del país. Quan sento que esgoto el temps i les persones. Quan sé que no reviuré sensacions i sentiments que només alguns llocs , alguns moments i alguna gent em regala. Quan miro el bitllet que em recorda, antipàtic, que és hora de marxar, que ja tinc tren de tornada.



(((26 de juny: CARACAS - BARCELONA. Anna Montero Farrero)))

------ No s'admeten canvis ni modificacions-------------------

dijous 6 de març de 2008

...9 de març a Veneçuela...

dijous 6 de març de 2008


Dimarts a la tarda, el Joan*, treballador del Centre Català de Caracas, s'asseu a la taula de la biblioteca i treu d'un sobre tota la paperassa electoral. Tot i haver viscut tota la seva vida aquí, té nacionalitat espanyola i pot exercir des de Veneçuela el seu dret a vot.

Fulleja les opcions i procedeix a fer la primera eliminatòria, que farà tot escuàlid a Veneçuela: paperetes que diguin la paraula "comunista". Per si de cas, em pregunta si hi ha algun partit que recolzi o simpatitzi amb el president Chàvez, perquè si fos el cas també l'eliminaria de la competència.

Poca estona després i acabada la classificació amb paràmetres desconeguts, reflexiona i decideix que votarà el PP o el PSOE, al cap i a la fi són els únics que coneix. Qui diu coneix, diu allò de "em sonen", perquè no triga a arribar la gran pregunta: el PP és el del Zapatero?? La seva pregunta força una breu explicació de l'actualitat política espanyola. Tot plegat per acabar qüestionant: "Quin farà millor per Catalunya??".


Bé, aquesta anècdota la llenço per preguntar-se i reflexionar sobre el sentit i la legitimitat del vot a l'exterior...


Mentres, desitjar-vos una feliç jornada electoral i... que guanyi qui hagi fet millor campanya, clar!


*Joan és el nom fictici que he inventat per deixar en l'anonimat aquest votant del PSOE.

dilluns 18 de febrer de 2008

"Yanki tu!"

dilluns 18 de febrer de 2008


Si sóc yanki jo, ets yanki tu.

Capficada encara en perquè em diuen yanki a mi si yanki per excel·lència és algú procedent dels estimats i odiats Estats Units, us explico perquè em vaig quedar amb les ganes d'oferir la raonada resposta de: yanki tu!!

En un país on el béisbol és l'esport nacional i mitja vida transcorre en centres comercials -qui té compra i qui no té passeja- al més pur estil nord-americà (fins i tot s'explica amb orgull que Caracas té el centre comercial més gran de tota llatinoamèrica), qui té els sants pebrots de dir-me a mi yanki, que em surten alèrgies només veure aquells aparcaments de quatre pisos???

En un país on la marca Nivea no es diu nivea sinó "nívia", on les galetes Oreo no es són oreo sinó ório, on s'assenteix amb repetits "ok", on un pastís de llimona és un "pai de limón" (pie) i on es formulen els temps verbals a l'americaníssima ("estamos hablando", "voy llegando"), perquè coi em diuen a mi yanki?

Perquè vesteixo diferent de la majoria i perquè "en lugar de decir estacionamiento decís parking", respondria més d'un....